Coll d'Ares

Feia temps queem ballava pel cap, i finalment la calorada d'estiu m'hi ha empès tot procurant de fer una ruta nova, que em faltava. D'aquell extrem nord que tenia a Molló quan hi vam anar d'excursió fa una colla d'anys, i d'on m'havia quedat el record del nom de l'altre poble, Prats de Molló, que enllaçava amb uns altres ressons... els d'uns fets, que l'avi rememorava a casa en veu baixa, d'abans de la república i i d'un altre avi, en Macià.

De la història, en trobareu llibres.... de l'indrt vet aquí alguna foto i millor anar-hi. Val la pena.

estiu 2009 · Ginebra 2

Enguany s'escau el jubileu pels 500 anys del naixement de Joan Calví, personatge central en la Reforma protestant, i que en part va motivar el viatge fins a Ginebra. La sotregada que la Reforma en general, i el calvinisme en especial, van suposar a la vella Europa, ha estat molt més trascendent del que sovint els tòpics sobre calví ens deixen pensar. Per això a Ginebra o arreu, c és una bona ocasió de visitar llocs com la Maison Mallet o Museu Internacional de la Reforma. O a Barcelona, on el 21 de novembre vinent hi haurà una jornada dedicada a aprofundir i mostrar els vessants i la personalitat polièdrica de Calví.

el cor de qui jutja

Cada cop que tinguis un judici sobre algú,
demana't on tens el cor

(Carles Capó, agost 2009)

Els temps canvien, l'ensenyament també

Ensenyament de tota la vida: Un camperol ven un sac de patates per 1.000 maravedisos. Les seves despeses de producció pugen a les 4/5 parts del preu de venda. Quin és el seu benefici?

Ensenyament modern : Un camperol canvia un conjunt P de patates per un conjunt M de monedes. El cardinal del conjunt M és igual a 1.000 ptes., I cada element val 1 unitat de valor. Dibuixa 1000 punts grossos que representin els elements del conjunt M. El conjunt F de les despeses de producció comprèn 200 punts grossos menys que el conjunt M. Representa el conjunt F com a subconjunt del conjunt M i dóna la resposta a la qüestió següent: ¿quin és el cardinal del conjunt B dels beneficis? Dibuixi B amb color vermell.

Ensenyament amb la LOGSE: Un agricultor ven un carregament de patates per 1000 euros. Les despeses de producció s'eleven a 800 euros I el benefici és de 200 euros. Activitat: subratlla la paraula "patata" i discuteix sobre ella amb el teu company.

Versió en estudi a implantar pel “tripartit”: "El tio Evaristo, pagès aburgesat, latifundista i intermediari, és un capitalista insolidari i centralista que s’ha enriquit amb els 200 euros tot venen un “mogollon” de patates". Analitza el text, busca les faltes de sintaxis, d’ortografia i de puntuació, i si no les trobes no et traumatitzis q no “passa res” i no t’has “d’agobiar” per un “capitalista de merda” que segur que a més és sionista. Envia uns sms als teus compis comentant els abusos antidemocràtics d’Evaristo i convocant una manifa espontània en senyal d protesta pel cultiu transgènic de patates i cridant al boicot a Israel.

estiu 2009 · Ginebra 1

En el periple estiuenc, una altra fita era arribar a Ginebra en ocasió del jubileu dels 500 anys del naixement de Joan Calví, personatge històric, i cabdal en la història del protestantisme. Per això, s'imposava la visita del Museu Internacional de La Reforma, al costat mateix de la catedral de Sant Pere de Ginebra, en l'emplaçament on hi havia hagut el seu claustre lloc on es va votar per la ciutadania adoptar la reforma de l'església de Ginebra el 21 de maig de de1536.

Si aquesta visita tota sola mereix diversos comentaris, pels elements trobats, ho faré però per elements, el primer dels quals la creu protestant o pentecostal, que presideix el pati d'entrada del museu i que és en un mur de la catedral.

Las creu pentecostal, o també dita huguenote a França, incorpora la figura del colom de l'esperit sant i l'esplendor de la gràcia per ell acordada a les persones, en ocasió de la pentacosta, quan es va adoptar la Reforma.

estiu 2009 · Solesmes

Ha estat un propòsit d'aquest estiu i una decoberta notable. Contrada, paisatge, història, música.... Passar de les referències sobre Solesmes en discs, llibres o a internet, a poder-hi ser ha estat molt gratificant.

Solesmes és un petit poble a la vora del riu la Sarthe, prop de Sablé i a una quarentena de kilòmetres de Le Mans, i una mica al nord de Saumur i del Loira i tots els seus castells. Potser per això, la seva abadia queda en un segon terme per al turista de gran rutes. Cala nar-hi expressamen, al marge dels grans circuits. L'ndret és un poble menut. La carretera que el travessa, a una banda hi té les cases del poble, a l'altra, el gran clos de l'abadia de Solesmes, que presideix immens el riu ("surplombe" com diuen a França) talment un gegant bonhomiós o una fortaresa.... de pau, amb un mil·ler d'anys d'història i cap d'una de les branques benedictines, la congregació de Solesmes.

A la meravella i tranquil·litat de l'indret, doncs, cal sumar-hi una comunitat amb una gran pruïja per la litúrgia i, sobretot, pel cant gregorià. Tots els oficis a Solesmes són cantats en gregorià i també les misses. De fet, Solesmes és el primer referent en estudi paleomusical gregorià, i fou gràcies a ells que es recuperà a mitjan XIX un nou impuls d'aquest místic cant. Són un dels cims del gregorià i escoltar-los en directe és una meravella.

Deixo un enllaç del seu lloc web, http://www.solesmes.com/.

un clàssic per aprendre'n

Sabem moltes més coses pels boscos que pels llibres; els arbres i les roques us ensenyaran coses que enlloc no sentiríeu.

On apprend beaucoup plus de choses dans les bois que dans les livres; les arbres et les rochers vousenseigneront des choses que vous ne sauriez entendre ailleurs.

St. Bernat, epist. CVI.